[Nota de premsa]
El documental cinematogràfic amb títol provisional “Fang de suburbi” ha començat a rodar-se i s’estrenarà el 2019.
La pel·lícula recupera la història de l’arquitecte Xavier Valls, mort a l’atemptat d’ETA a Hipercor, i del Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet, un projecte urbanístic únic, fet pels veïns el 1978, que recollia una dècada de lluites urbanes i que va aconseguir transformar el suburbi en una ciutat digna. És un viatge al cor dels fills de l’arquitecte, i d’uns amics i activistes que s’enfronten a l’oblit per recuperar-ne la memòria, al mateix temps que perseveren en la lluita perquè siguin els veïns els que governin la ciutat. Un passeig coral pel present de l’extraradi, un diàleg amb el temps a través del record, de la veu, dels rostres dels vells i els nous veïns ara arribats d’arreu del món, de les imatges del suburbi i del paisatge de la ciutat actual. Uns carrers que evoquen altres perifèries catalanes i europees; marcades per la immigració i un activisme canviant però incansable; zones que es transformen, palpiten i viuen fora del focus i l’absorbent centralitat de les grans ciutats.
El documental està dirigit pel cineasta Xavier Esteban i la periodista Odei A.-Etxearte, autora del llibre De suburbi a ciutat (Editorial Fòrum-Grama, 2014) una investigació inèdita sobre el Pla Popular. Èrika Sànchez n’és la realitzadora i coguionista, amb Xavier Valls Olivé, Etxearte i Esteban. Julián Elizalde n’és el director de fotografia i Amanda Villavieja, la sonidista. El projecte, està produït per la productora Antivaho Cinematográfico, creadora de la pel·lícula documental sobre l’activista i economista Arcadi Oliveres, “Mai és tan fosc” (Èrika Sànchez, Únicamente Severo Films, 2014), compta amb el suport de l’ICAA, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i finançament privat, i amb la col·laboració del Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra.
De l’ocupació de solars a la transformació social
El rodatge va començar fa tres setmanes a Santa Coloma de Gramenet, amb la previsió que s’allargui fins al mes de novembre. El documental aprofundeix, a través dels seus protagonistes, en un dels aspectes menys explicats de la transició a Catalunya: el de la revolució veïnal que va decidir on s’havien de construir les places, els parcs, les escoles, els ambulatoris i la resta de serveis públics, i que es va enfrontar a la repressió franquista ocupant solars per salvar-los de l’especulació i la corrupció sistèmica que s’aprofitava de l’al·luvió migratori per enriquir-se. Unes lluites que van aconseguir salvar la ciutat de la marginalitat i que, més enllà de Santa Coloma, han configurat bona part de l’àrea metropolitana de Barcelona. Valls i els veïns que van fer el Pla Popular inspiren ara altres arquitectes i urbanistes que defensen que els veïns han de ser protagonistes de la presa de decisions a la ciutat. Al barri de Vallcarca de Barcelona, un grup de joves batalla contra la gentrificació amb el seu propi pla popular.
Un amic li va dir que calia gent a l’infanta Isabel d’Aragó. Era divendres, aquell havia estat el seu institut i hi va anar a passar la tarda per amistat. Li va agradar l’ambient, de manera que va anar a casa a buscar una màrfega per tornar-hi a dormir. Luis Morote és un jove de vint-i-quatre anys de la Verneda que creia que l’independentisme era un moviment victimista i que s’havia arribat a sentit ofès com a espanyol pel que sentia i llegia als mitjans de comunicació. Aquell cap de setmana va ser el principi de la resta de la seva vida. ”Un cop a dins de l’institut, hi havia molt de misteri, tot va ser massa paranoic, però vaig veure que ho havia de fer’, explica. Un impuls el va portar a quedar-s’hi. La paranoia no era res més que por. Una por contínua i persistent que aquella nit va empènyer un grup de joves a defensar un dels col·legis electorals del barri perquè els veïns poguessin votar el primer d’octubre. La por no hi era perquè sí. Davant l’institut, hi ha el complex de la policia espanyola de la Verneda. Nou mil metres quadrats de dependències de les forces policials. Durant el cap de setmana, hi van aparcar desenes de furgonetes i d’agents uniformats que pretenien d’impedir la votació, si calia, per la força. ‘Vaig tenir un sentiment molt espontani de defensar l’escola i la meva gent, perquè principalment és la teva gent’, recorda.
Odei A.-Etxearte 