Respondre i renunciar

No respondre a les preguntes de la fiscalia és un dret. Però exercir-lo podria haver costat la presó provisional incondicional per a la majoria de membres del govern. Així ho va apuntar fa una setmana el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, que intuïa que la jutge de l’Audiencia Nacional hauria decretat mesures diferents si haguessin contestat al fiscal. Ahir, els membres sobiranistes de la mesa del Parlament van optar per respondre-les al Suprem. Feia alguns dies que s’havien publicat filtracions als mitjans en aquesta línia, tot apuntant que La Moncloa estaria incòmoda amb tants dirigents a les presons. Així que si declaraven que acaten la Constitució i que no persistiran en l’execució de la independència, els suggerien, podrien eludir l’empresonament. Casualitat? Parcialment, ha estat així. Haurien admès que renuncien a tirar endavant el procés i Carme Forcadell hauria insistit en la unilateralitat, cosa que explicaria que hagi de dipositar una fiança de 150.000 euros i sense marge per aconseguir-los, a diferència de la resta. Això prova que són també les declaracions, i no només els fets, el que es jutja. Forcadell va acatar de seguida la dissolució del Parlament en aplicació del 155. Quina prova més necessiten? Com podria reincidir? Les institucions espanyoles persegueixen la humiliació. Forcadell dormint a la presó. El càstig exemplaritzant, perquè mai més ningú no gosi qüestionar la unitat d’Espanya.

Aquest article ha estat publicat a El Punt Avui.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s