Juno, quan Niça plora

Segons la mitologia romana, Juno podia veure a través dels núvols. Com la deessa, la sonda homònima que orbita Júpiter des del 5 de juliol intentarà descobrir què s’amaga en la densitat irisada del planeta gegant: vol conèixer què hi ha sota els núvols impossibles, proporcionar dades perquè els científics teoritzin sobre la formació dels planetes gasosos, els que brillen més enllà del cinturó d’asteroides, i avancin en la descripció del naixement del sistema solar. És la gesta més ingent culminada per la NASA. La nau farà 37 voltes al planeta en vint mesos, acostant-s’hi cada vegada més, fins a ser destruïda per l’atmosfera del planeta misteriós.

Hi ha pocs vertígens semblants al que et pertorba quan, lluny de l’enlluernament de la ciutat i en la fosca de la nit, t’ajeus en una hamaca per observar els estels. De sobte la terra i el cel es capgiren i la gravetat invertida et precipita a la negror de l’univers. La fiblada a l’estómac, un instant de veritat revelada i incomprensible; brevíssim abans no recuperes l’ordre i la mesura de les coses. L’hamaca sota teu i, més a prop o més lluny, el llum de casa.

Mentre Juno orbita Júpiter (un planeta mil vegades més gran que el nostre) buscant-hi aigua, les platges de Niça es despertaven més buides que mai. La humanitat ha sabut enviar una sonda als confins de l’espai; una nau que ja ha fet una primera fotografia del planeta gegant a 4,3 milions de quilòmetres i que intenta donar resposta als milions de preguntes sobre el més gran dels misteris. Què hi fem, tu i jo, ara i aquí? Però aquesta mateixa humanitat engendra bèsties disposades a autodestruir-la al volant d’un tràiler frigorífic en una nit de focs artificials a la Promenade des Anglais. Com molts altres ciutadans del món ho han fet abans, potser haurem d’acostumar-nos a la desprotecció absoluta; a la incapacitat policial i política per frenar la barbàrie quotidiana, a l’atzar que ens ha permès veure el terror per la pantalla del televisor, al precari equilibri entre la terra i l’univers que se t’enduria.

Aquest article ha estat publicat a El Punt Avui.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s