‘Millennials’

Tenen fama d’inconstants, antijeràrquics i profundament inconformistes, però també de precaris. Diuen que són la generació millor preparada de la història. Ho vaticinen per tot arreu: els millennials s’han de menjar el món. De moment, poden amb ben poca cosa. I no és només pel tap generacional, que també, sinó perquè això de valdre’s el qualificatiu de la generació perduda té més conseqüències negatives de les que es prodiguen en la sempre complicada (i sovint endolcida) anàlisi pública dels relleus generacionals. Però la biologia és cruel i implacable.

Es diu que els menors de 35 anys no s’hipotequen perquè no hi creuen. Sembla més aviat que no s’hipotequen perquè estan tan lluny de poder-ho fer que ni tan sols entra en els seus plans de futur; un horitzó incert, antitètic a qualsevol concepte d’estabilitat, també bancària i immobiliària. Els nascuts entre els anys vuitanta i el 2000 preocupen les grans corporacions com a mà d’obra i consumidors. Algun dia la vostra pensió dependrà –si no ho fa ja ara mateix– dels joves que exhibeixen al metro una inaudita agilitat tàctil amb el mòbil, aparquen el cervell (literalment) en el núvol, i encadenen feines, feinetes i col·laboracions voluntàries sense despentinar-se. Deloitte calcula que els millennials seran el 75% de la força laboral del món el 2025.

També voten, i sembla que no es decanten pels anomenats partits tradicionals ni tenen intenció de declarar la fidelitat eterna a cap sigla. Les campanyes electorals (un míting rere un altre, els actes com un plató de televisió) estan destinats a desaparèixer amb elsmillennials. Calculeu la mitjana d’edat dels assistents als mítings. Ara un jove com en Sergi Castañé pot trastocar els plans d’una coalició com En Comú Podem amb una piulada a Twitter denunciant l’oblit del corredor mediterrani al programa electoral de Pablo Iglesias i fer anar de bòlit els mitjans de comunicació. En un present en què els estudiants s’organitzen per denunciar a Change.org un examen injust de la selectivitat, les formes de la política han de mutar. O moriran caducades.

Aquest article ha estat publicat a El Punt Avui.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s