L’altra Rivera

La candidata número tres de Ciutadans per Madrid, l’any passat, va piular això: “Els jueus ho van passar fatal als camps de concentració, però l’holocaust té una explicació política.” El tuit ha reaparegut en plena campanya electoral. Les xarxes socials són així. Per als partits i els seus dirigents són una gran plataforma per fer arribar el missatge a una part de l’electorat sense intermediaris però els errors es poden arribar a pagar molt cars. Rivera ha hagut d’explicar-se massa per posar l’afirmació en context. Diu que era una resposta a una afirmació prèvia de Pablo Iglesias en què, segons Rivera, el líder de Podem condemnava els atemptats d’ETA bo i admetent que darrere hi havia una base política. Ella va respondre amb la desafortunada asseveració sobre el genocidi jueu, tot i que ja se sap que no es pot esperar que el lector de les piulades interpreti els textos d’acord amb un context que no ha de ser forçosament compartit, i que caure en la banalització del nazisme sempre és perillós. Resulta que és escriptora. Va escriure una novel·la sobre les atrocitats dels camps de concentració. La polèmica li podria haver costat la dimissió, tot i que no ha estat el cas. Però la suposada mala sort de Rivera no acaba aquí. La candidata també ha estat protagonista de la presumpta mala interpretació generalitzada del programa electoral de C’s. En concret, de la proposta que planteja reformar la llei integral contra la violència de gènere per posar fi “a l’asimetria penal per qüestió de sexe”. Rivera va haver-ho d’aclarir com va poder en un debat televisiu: Ciutadans assegura que no vol rebaixar les penes als homes que agredeixen les seves parelles o exparelles sinó igualar-les amb qualsevol altre exercici de violència dins de la llar, amb independència del sexe de la víctima i de l’agressor. En un partit en què, de tant en tant, han de dimitir regidors com el de Soto del Real per haver exaltat José Antonio Primo de Rivera, no poden esperar candidesa per part de ningú. Menys encara quan hem après de França que l’extrema dreta s’amaga sota les formes més amables. De tant en tant se’ls escapa alguna fletxa, potser un jou. Però no tinguin mala fe. Sempre són casos puntuals. Casualitats.

Aquest article ha estat publicat a El Punt Avui.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s