Sang que engendra sang

França bombardeja Síria en resposta als atemptats de París i reclama la col·laboració d’Europa. Més guerra. Diuen que l’única manera d’eliminar Daesh és aniquilar-lo sobre el terreny, a Síria i a l’Iraq. Hollande declara l’estat d’emergència durant tres mesos. I calla. Es rearma fins a les dents i sap, com ho sabem tots, que els monstres que amenacen els francesos també són fills seus. Fa deu anys de l’esclat de les banlieues. La pobresa, la discriminació i el greuge sistèmic hi han fet niu i Estat Islàmic roba alguns ous de serp. El Front National treu rendiment a l’odi rèptil davant d’una esquerra sense respostes a la magnitud de la tragèdia social, econòmica i política. Tots som París, d’acord. I alhora tots som Brussel·les, encara que la capital europea també ho sigui del tràfic il·legal d’armes al continent. En el club dels 28, Merkel ha estat malgrat tot la presidenta més sensible al drama dels refugiats quan els països del sud-est instal·laven tanques metàl·liques a les fronteres, però ningú no ha qüestionat l’aliança amb Erdogan. Com que Grècia en té prou amb sobreviure a l’asfíxia de l’austeritat, volen que els turcs aturin l’allau de mestres, metges, mares, pares i fills, veïns com nosaltres que fugen de la barbàrie que ara ens fa plorar per París. Turquia no només té una guerra oberta amb els kurds sinó que, segons els EUA, és un dels principals compradors de petroli a Daesh. Estat Islàmic ingressa un milió de dòlars diaris amb el comerç il·legal de cru. Però no sembla que cap dels actors que presumptament batallen per aniquilar-lo sobre el terreny intenti asfixiar-lo bloquejant la venda d’or negre. Rússia protegeix Al-Assad i, sobretot, les seves dues bases navals privilegiades al Mediterrani, tan blau. Al golf Pèrsic hi ha magnats que aporten grans quantitats de diners al terrorisme islamista. Kuwait, Qatar… Tot el camp és un clam. I encara podríem parlar dels Estats Units, de les guerres a l’Afganistan i a l’Iraq, dels llops amb corbata que comanden drons i dels orígens dels kalàixnikovs que disparen 600 bales per minut. No hi entenc gaire, la veritat. Però diria que ens maten els nostres propis trets.

Aquest article ha estat publicat a El Punt Avui.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s