Quan l’elit ets tu

CaixaBank, Santander, BBVA, Bankia, Banc Sabadell i Banco Popular. Això comença a semblar una revolució de veritat. Les principals entitats aplegades a l’Associació Espanyola de la Banca (AEB) i la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA) avisen que si Catalunya és independent i exclosa de la zona euro, reconsideraran la seva estratègia d’implantació al Principat. Un senyor de frac, armilla i barret de copa, amb el puro fumejant i les butxaques embotides de bitllets et diu, des de darrere el taulell envidriat, què has de votar. O més ben dit, el que no et convé: cap partit que promogui la ruptura unilateral del marc constitucional vigent. Perquè hi haurà menys sucursals bancàries, s’encarirà el crèdit i es posarà en “greu risc” l’objectiu de protegir els dipositants i la garantia del “flux de finançament” a les famílies i als sectors productius. Ni un cèntim per a l’hipoteca, ni per a l’empresa on treballes, si és que tens el privilegi d’haver sobreviscut amb casa i feina al despropòsit especulatiu que ens ha portat fins aquí. Els bancs, rescatats pels contribuents, i, segons sembla, la majoria de la gent acabarà en una cova i amb una cartilla de racionament.

Hi havia una vegada una Catalunya en què tothom creia inviable la independència sense el suport de La Caixa, el gran empresariat i la implicació d’altres símbols nostrats de l’establishment polític, jurídic i mediàtic. Un lloc en què semblava impensable que el partit emblema del pactisme amb Espanya se li giraria, exhaust, d’esquena, adoptaria l’estelada i arribaria a la conclusió, de bracet del partit d’esquerres que fins llavors havia defensat en solitari la independència al Parlament, que el vot d’Isidre Fainé compta igual que el de la veïna del tercer. Aquell era un país en què l’independentisme anticapitalista amb prou feines tenia construït el formiguer des d’on ara es prepara per formar un grup parlamentari; on l’esquerra ecologista i violeta era incapaç de preveure que els bancs reforçarien el desafiament democràtic que, a darrera hora, va aparcar amb l’esperança d’un nou Madrid. Ara resulta que l’elit que decidirà el futur de tots nosaltres viu a la Meridiana i ets tu.

Aquest article ha estat publicat a El Punt Avui.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s