De qui és l’estaca?

Havent dinat, en una trobada de la branca basca de la família, cantàvem i, com tantes vegades, algú va entonar l’Agure Zaharra. Un familiar em va voler explicar que era una cançó tradicional basca, combativa i preciosa. Em va costar una bona estona convèncer-lo que no, que és catalana: L’estaca. Amb els anys tanta gent s’ha fet seva la versió traduïda de Gorka Knörr que molts n’han perdut l’origen, fins a creure-la pròpia. L’avi Siset serà per a la història Narcís Llansa, un republicà de Besalú, barber, i avi d’un dels millors amics de Lluís Llach. Segurament ni el mateix Llach s’imaginava aquell senyor convertit en un símbol universal de la lluita i la resistència política internacional quan l’acompanyava a pescar a prop de Verges. Encara que en les versions li robin el nom, en Siset és i serà l’avi de la lluita antifranquista catalana i, per extensió, de l’estatal, quan a les universitats espanyoles s’entonavaAl vent, el català era benvingut i el dret a l’autodeterminació no semblava l’impossible en què el van convertir el PSOE i el PP. Els censors no van saber trobar el doble sentit a la cançó, i Llach la va incorporar en un disc el 1968. Des de llavors fins avui.

El clàssic diu que se n’han fet mig centenar de versions en llengües tan diverses com la francesa, el cors o l’occità. Se n’ha escrit molt. És prou conegut que el sindicat polonès Solidarnosc, que va forçar la democratització de Polònia, el va adoptar com a himne, o que també ho és de l’USAP de Perpinyà. Sembla que a L’estaca no li passen els anys. Des de la primavera àrab fins a Rússia. El 2011 va ser versionada com a Dima, dima en la Tunísia que clamava contra la precarietat després del suïcidi de Mohammed Bouazizi. Com aStieni, va esdevenir un símbol contra Vladímir Putin mentre jutjaven les components de les Pussy Riot.

Tant se val qui l’usi. L’estaca és un dels himnes de l’independentisme, un imprescindible de les diades multitudinàries dels últims anys i d’aquesta Meridiana. Encara en som lluny, però pensava que potser la revolució democràtica catalana esdevindrà algun dia un símbol global, i serem cançó i deixarem de ser nostres per ser del món.

Aquest article ha estat publicat a El Punt Avui.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s