La Barcelona brunch

Feia set anys que la Xisca no trepitjava Barcelona. És mallorquina i viu a Brussel·les. Som velles amigues, d’aquelles que la facultat uneix per sempre més. Hem quedat per dinar, fa un sol que tomba i ella arriba esquivant els turistes que campen per la part alta del Raval. Aquí? Fan un menú que està bé. Entrem en un vegetarià de Pintor Fortuny. Sembla que sí, que l’entrevista de feina li ha anat bé, i que potser tornarà de l’exili europeu. Una bona notícia, per fi! Se’n va anar a la capital de la Unió quan ser mileurista era un sinònim de precarietat i ningú no s’imaginava que acabaria sent-ho de privilegi. En comptes de mil euros, als que comencen ara els en paguen quatre-cents, si és que cobren alguna cosa per treballar, nen, que el compta de debò és agafar experiència.

A la Xisca li ha anat prou bé fent les Europes i es planteja tornar a Barcelona. Em comenta, sorpresa, que tot ha canviat tant. La T2 de l’aeroport era un formiguer de turistes amb motxilles atrotinades. “Al Portal de l’Àngel vaig veure uns guiris dormint al carrer amb el sac del Decathlon, a l’aparador del Mango. Sé de gent que viatja per tota Espanya i dorm a les platges, però això…” Tanquen la majoria dels caixers a les nits, li dic, perquè no s’hi quedin els sense sostre. “Ja ho he vist. I mullen d’aigua les places perquè la gent no s’hi pugui estirar”. Aquest matí ha passat per les Glòries i ha descobert Diagonal Mar. “És lleig. Suposo que ho estan reformant tot fins al mar, a l’estil pla Cerdà, però s’ha perdut la tipologia de l’Eixample. Tot són gratacels, edificis sense balcó. Tot negre. No és Barcelona, pot ser qualsevol ciutat.”

No se’n sap avenir. “Gràcia està molt hippie-pijo”, m’escup. Fa deu anys fèiem cerveses a la plaça del Sol. “Ara ja no es pot beure al carrer, gairebé no es pot ni seure. Abans no hi havia tants bars. Ara tothom queda als bars, i són cars. Si no tens diners, no hi ha cervesa.” Però queda el carrer Gran de Sant Andreu i la plaça Eivissa com sempre han estat, li deixo anar. Un consol insuficient. “No fan parcs per a nins ni avis. Fan places amb cafeteries pintades de blanc, amb pastissos gegantins i cupcakes i el te a quatre euros. Però jo vull una magdalena o una ensaïmada!”. Diu que li han dit que hi ha gent que fa mitja en públic mentre berena. “No en fan al carrer, ni al metro, ni al sofà ca seva. Fan mitja al bar i obren bars de disseny escandinau per anar-hi amb el cotxet i donar mamar.”

La Xisca va quedar ahir amb un altre amic per esmorzar. La granja que buscaven havia canviat d’amos i de nom i tenia la carta en anglès. Era mig matí i van acabar fent un brunch al barri de Sant Antoni. Ell li va preguntar si era flexiteriana. Flexi… què? “És quan elimines algunes coses de la teva dieta”. Ah, faig jo. “A les quatre de la tarda em moria de gana i vaig tornar a dinar.” Quan fas un brunch se suposa que has de tenir reserves fins al vespre, però els budells li feien fressa. Li explico que un carnisser de Sant Andreu de tota la vida ven hamburgueses de pètals de rosa i poma per aguantar el negoci. I ja saps que ara hi ha eleccions municipals? “Només sé que vinc a Barcelona i em trobo el mateix que a Brussel·les: un cupcake ronyós en un bar blanc d’un edifici gris, molt car, i no em puc prendre enlloc una orxata o una llet mallorquina.” Acabem de dinar. Al costat del restaurant hi ha una botiga d’objectes de disseny: prints, fundes per a l’iPad, tasses mug. Una pissarra anima els passejants a endinsar-s’hi: “If you are looking for MACBA… You will like to come in!” Passem de llarg.

Aquest article ha estat publicat a El Singular.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s